Aquesta és la primera definició de les activitats que haureu de fer:
1. L’objectiu de la primera activitat consistiria en fer una avaluació sobre l’impacte en diversos camps que origina la globalització. Podríem començar treballant les idees prèvies, o que han anat adquirint en les unitats sobre les conseqüències tan positives com negatives(en forma de pluja d’idees). Un cop feta la llista, realitzar un debat, amb l’objectiu de tenir present el significat de la globalització en diversos nivells.
2. Un cop analitzades les conseqüències, s’introduiria en el debat de manera especulativa, les possibles alternatives davant les mancances i efectes negatius del sistema.
3. El següent pas, consistiria en conèixer les propostes ja formulades des dels moviments antiglobalitzadors o altermundistes, per això llegiríem diversos programes de diferents entitats.
4. Un altres aspecte a treballar seria l’anàlisi dels diferents mecanismes d’oposició i estratègies per canviar l’ status quo.
5. Per aprofundir en l’assumpció d’aquests elements passaríem a la intervenció directa de l’alumnat. L’activitat es desenvoluparia en forma de judici. D’una banda, hi hauria un grup que defensés un model i l’altre que es contraposés. Per exemple a partir del cas del major abocador del món; Bangladesh. L’exercici s’iniciaria a partir de preguntes problematitzades i de qüestions que els acostessin al tema; Com és que un país es pot convertir en el major abocador del món? T’agradaria que el teu poble desenvolupés aquesta activitat? I si és el cas que no, com es pot fer per què altres territoris no es trobin amb aquesta situació? Si els països desenvolupats són els que produeixen més residus com és que van a parar a d’altres amb una producció menor? És just?